llum amor revolta

Desig de llum, crit de vida,
fes que em basti el sol
i tu, el sol i tu només.

Marrada (i III)

III

Se’m dissol la marrada
sota els peus.
Deixo enrere el cementiri

bandera

aquest és un poema estripat
que penja d’un pensament
massa volander

Hi ha gent assedegada d’amor

Cels eixuts, turons desesmats.
Ocells sense neguit, arrels aèries.

Aquest mal vent que no et deixa

Enfiles la costa de l’espadat que mira a nord, amb l’esbufec sostingut amenaçant d’arrabassar-te els narius, filtrant-se amb violència febril fins a l’últim fons dels teus pulmons. Com el metall d’una cullera que esgratinya als teus dedins i busca d’escurar-te tots els secrets.