E-M-R

Una de les coses que em senten a dir els alumnes de 3r d’ESO a la primera classe de literatura de cada curs és que per aprendre a gaudir-ne, primer cal aprendre a avorrir-s’hi: biografia, època, moviment, antecedents…, i a més, aplicació a l’anàlisi de nocions (ni que siguin elementals) de narratologia, retòrica, mètrica… No vulgueu saber com bufen! La cara els canvia, però, quan introdueixo, tan sentenciosament com puc, altres dues afirmacions: “Teniu dret a decidir que un autor no us agrada”, i doncs, a abandonar-ne la lectura… després d’haver-ho intentat amb un mínim d’insistència; “Tothom pot fer la seva pròpia interpretació de qualsevol obra literària”… sempre i quan hagi aplicat a la seva anàlisi les nocions adquirides durant la fase “avorrida” de manera suficientment objectiva com per estar autoritzat a opinar. Evidentment, cal predicar molt amb l’exemple, és a dir, cal llegir a classe i fer comentaris tan conjunts i participatius com permeti el percentatge de vida vegetal present a l’aula (cada vegada cosssssta més!).

Una altra reflexió, encara: jo mateix em trobo redescobrint els poemes que llegeixo a classe, curs rere curs, de promoció a promoció, veient-hi un nou enfocament, una nova interpretació, un nou matís, si més no, a cada nova lectura. M’agrada de poder dir que quan he après més sobre literatura no ha estat pas estudiant-la, sinó explicant-la als meus alumnes.

Tot plegat, per refermar-me en el convenciment que la literatura és quelcom de dinàmic i viu, que no espera impassible que algú obri el llibre per deixar-se endur per l’autor, sinó que vol uns ulls que l’acompanyin fins al cor, la ment o l’ànima del lector per justificar la seva essència. La literatura és COMUNICACIÓ, i no existeix si no hi ha els elements necessaris: emissor, missatge i receptor (afegiu-hi els altres elements del quadre, si us en recordeu: a mi m’ho van ensenyar quan feia COU, i encara ara em costa de recordar-los tots). El llibre és mort mentre no l’obre ningú: acostumo a reptar els alumnes que em demostrin que, mentre roman tancat, les pàgines del llibre no estan en blanc. Encara no ho ha aconseguit ningú.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: