Fóra fora el forà…

Els meus fills, de 9 i 5 recent fets, miren la tele molt més del que jo voldria i molt menys que no volen ells. A la TDT disposen de tres canals infantils en una llengua forana i d’un canal en la seva llengua materna. Alguna de les seves sèries preferides és emesa, en horaris diferents, tant pel canal que emet en la materna com per algun dels que emeten en la llengua forana: a l’hora en què tenen permís per a la seva ració diària la passen en la llengua forana. Es dóna la circumstància que alguns dels personatges d’aquestes sèries repeteixen veu tant en la llengua materna com en la forana. Sovint, els meus fills juguen a imaginar-se que són personatges d’aquestes sèries, i constato, amb una barreja d’orgull, fascinació i horror, que saben reproduir fragments sencers de diàleg dels episodis que han vist a la tele (els repeteixen molt): la llengua vehicular d’aquesta modalitat de joc sol ser la llengua forana. De tant en tant els porto al cinema a veure pel·lícules estrangeres, gairebé mai doblades a la seva llengua materna… mai, vaja, aquesta versió sempre la programen en hores poc convenients per a la mainada. Molt de tant en tant els compro DVDs doblats en vint idiomes forans. Molt i molt de tant en tant els compro DVDs doblats en vint idiomes forans i en el matern; dos dels idiomes forans sonen en Dolby 5.1, el matern i els altres divuit en estèreo 2.0; els subtítols… deixem-ho córrer. De vegades els meus fills juguen a inventar personatges, i escenaris, i situacions, i aventures que solen mimetitzar allò que “aprenen” de les sèries i de les pel·lícules; entre explosió i trompada sonen expressions en la llengua forana. El meu fill gran llegeix les instruccions de les seves joguines en la llengua forana. El meu fill petit juga amb els seus amics, al pati de l’escola, usant la llengua forana. Els meus fills canten gols en els partits de futbol matisant la “o” amb l’accent de la llengua forana. Els meus fills tenen festes d’aniversari en què els convidats enceten cants de felicitació en la llengua forana. Els meus fills porten calçotets amb instruccions de rentat expressades en la llengua forana.

Els meus fills no han passat per una guerra. Els meus fills no han viscut una dictadura. Els meus fills són hereus d’una democràtica transició democràtica. Els meus fills han nascut al mateix temps que un codi legal que volia obrir un gran paraigües sobre la seva llengua materna. Però no plou. El sol cau a plom i les nostres arrels es retorcen pel pedregar buscant un alè d’aigua. I el paraigües l’hem llençat abans d’adonar-nos que també podia servir de para-sol. Quanta, quanta sequera…

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: