Dissabte

L’àngel gris ai si angelina sobretot no em faci servir cap altra cosa que el plumero d’avestruç per treure-lis la pols que amb una altra cosa me les raiaria totes i tingui en conte de no tirar-les al terra que voste es una mica bestiota molt bona dona ia li dic pero bestiota

L’àngel gris visita l’estança de les ànimes, i les plomes de les seves ales freguen cadascuna de les fràgils pero angelina que fa avui cony ai vui dir coi que sembla que badi una cosa es que vaigi al tanto i l’altra que badi no s’hi entretingui tan dona que encara li queda molta feina que avui tambe s’han de fer els vidres i la cuina a fons que em sembla que a sota el reborde de l’encimera em sembla que hi ha un pam de por­queria

L’àngel gris visita de nou l’estança de les ànimes, i els capcirons de les plomes de les seves ales freguen delicadament cadascuna de les fràgils criatures, que, en el seu son lluminós, esperen cada dia la carícia amb impaciènquina paciencia que s’ha de tenir i tanta feina que tinc io avui que ia fa cinc minuts que li he dit que no s’entretin­gui i encara fa mija hora que encara esta aqui encantada angelina cony ai no coi maca que tinc hora al ganibet d’estetica que m’he de fer la cara i m’he de fer les ungles i encara m’haure d’anar a comprar io i aquesta tarda tinc un compromis i me’n vai que encara fare tard

L’àngel gris visita de nou l’estança de les ànimes glaçades, i els capcirons de les plomes de les seves ales freguen delicadament i per torns cadascuna de les fràgils criatures, que, immòbils en el seu son lluminós i frement, esperen cada dia la carícia amb impaciència il·lusionada. El cavall nerviüt, la ballarina en perillós equilibri, el cranc de potes trencadisses, el caragol d’antenes impossibles, la guineu i el cigne res­plendents que juguen a ser mil arcs de Sant Martí, el petit bergantí de veles tènues, la rosa de pètals sagnants, tots ells saben que, així que la lluna ha passat set vegades pel finestral —la lluna i el seu seguici d’argent i d’enyorança—, l’àngel torna puntual a complir el ritu solemne. D’un a un els retira de la gàbia de gel que els té empresonats, i els lleva la pols de solitud espessa que s’ha acumulat durant l’espera. Després, els re­torna amb cura al seu lloc, però sempre deixa la porta oberta, per deixar-los gaudir una estona més del tacte amable de la llibertat momentània. En acabat, inicia una dansa enèrgica per l’espai obert que envolta la gàbia, i la dedica a les animetes, que la con­templen extasiades i mudes. Omple tots els racons amb la seva presència vivaç, i arreu deixa l’empremta, i l’àmbit sencer sembla reviure. I la ballarina també dansaria, i el caragol estiraria un punt les antenes mandroses, i el bergantí gairebé sent l’esgarrifança del vent a les veles, i el cranc el calfred de la mar que el crida, i la guineu (que és mas­cle) festejaria el cigne (que és femella) si un mateix raig de llum els travessés, i el cavall voldria saltar, i la rosa voldria badar-se… Volen i dolen, perquè el mateix gel que els ha fet és el gel que els empresona, i tot i que sempre mantenen viva l’esperança que l’àngel es quedarà per sempre a fer-los companyia, també saben que tota aquella joia és fugissera, que és només un regal d’algun déu despistat o desdenyós o gasiu que practica la condescendència cada set llunes.

Com també saben que quan reapareix la bruixasobre que em pren el turno la mala daionses de la daios encara estem aixi angelina maca que ia ho dic io molt encantada que no se ni perque li pago lo que li pago que per la feina que fa ia me la faria io si no fos que en tinc tanta i miri que doni gracies que io soc una senyora que sino m’hauria de sentir que no se ni perque cony ai coi m’haic d’esforçar a mantenir el servici si el servici no em serveix de res que aviat semblara que les criades van de senyores amb aquests aires de superficialitat que es pensa que no me n’adono de que em remena els gibres de la biblioteca del meu marit i despres m’ho escacharra tot io que els tinc tots ben classificats per tamanys i voste que va d’intel·lectualista que ia ho se tambe io que va amb ele feminada i pues que et penses que me la fotras que tinc mol de mon io i una educacio de pago i no com qualsevol morta de que fa amb el plumefgrhosssfpmala­pemfggakhgestadespedigfgfhkkgrgllgghhkk…

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: