Halo

Surto a la terrassa i em rep
la lluna,
coronada de boira. Intento aguantar-li
la mirada,
però aquest lívid
ull
concèntric m’intimida.
Només perquè aquests versos que ara vénen
siguin certs,
entro a buscar jaqueta,
cigarreta,
i surto de nou
per jugar jo també a fer cercles concèntrics
de fum.
Únics testimonis silenciosos
de l’absurd diàleg,
les últimes fulles de l’alfabreguera
que allarguen l’agonia en un desembre
indecís
i un estel esborrifat
que em fa adéu dellà la penombra ataronjada
d’aquesta nit malalta.

Anuncis

4 responses to “Halo

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: