Hemocions

Sóc molt, molt afortunada. M’he plantat aquest somriure al rostre i no puc deixar el rictus ni un segon. Gairebé em sap greu de ser tan feliç, perquè al meu voltant hi ha molt mal karma: cares llargues, estrès, atrafegament… Sigueu tan feliços com jo, no noteu com traspuo felicitat? Encomaneu-vos-en, tinc felicitat a dolls per a tots! Sóc una fada de pluja primaveral, un arc de sant Martí superlatiu, una revolució còsmica. Tot passejant, acarono tendrament la galtona de la nena de trenes daurades, que plora perquè se li ha estripat un braç al seu peluix preferit, i la pena fuig avergonyida, i el braç malmès es recompon per obra i gràcia de la pura alegria que em supura pertot arreu. L’ancià venerable de cames tremoloses, estintolat a la paret mentre intenta ajupir-se per recollir el bastó, recupera la seva vigoria de jovencell entremaliat quan li llenço un petó amb una clucada d’ull, i surt esperitat carrer avall espantant els coloms que badoquegen. En un descuit aeri del prisat de la meva faldilla de quasicol·legiala, ensenyo amb picardia beneitona un bon pam de cuixa al camioner renegaire, que discuteix iradament amb el taxista de dents esgrogueïdes i burilla de caliquenyo sobre l’orella, encastat ell i taxi entre les rodes laterals del camió curull de broquils i bledes i tomàquets; mentre el meu vaivé innocent s’allunya, tots dos homenots s’abracen, la mirada fita al meu darrere amb embadaliment simiesc, a un ramell d’estafanòries, com si es prometessin amor etern. I al lladre que està a punt de rebentar un aparador, i a la mare histèrica a la cua del súper a punt de rebotre el petit malparit del seu fill que marraneja per un paquet de caramels, i al paranoide depressiu del tercer primera, i al maltractador a punt de baquetejar la dona perquè no sap fer callar el plor de gana de la criatura de bolquers que si fos per ell no hauria nascut, i al banquer que està a punt d’executar una hipoteca i desnonar dotze famílies tot d’un plegat, i al violador que d’aquí res desgraciaria per sempre la vida d’una tendra adolescent que passarà pel seu carreró preferit, a tots ells faig arribar els efluvis de la meva superior, irresistible gaubança, i ja no poden, ja no són capaços de contravenir l’ordre natural fixat per la superior bondat humana. Perquè avui és el dia que estovo els pits més durs, conhorto els desvalguts, protegeixo els indefensos, resolc tots els conflictes, acordo les nacions enemistades i proclamo una pau mundial tan duradora que ningú no recordarà haver tingut mai una trista noció de guerra. Perquè gràcies a l’acció vasoconstrictora de la meravellosa efedrina i els efectes reductors de l’activitat dels receptors cutanis sensitius mitjançant un bloqueig reversible de la conducció nerviosa proporcionats per l’àngel de la benzocaïna, puc fer front al drama de les hemorroides que, tu, de debò t’ho dic, com si no hi haguessin sigut mai, eh? Oli en un llum, escolta…

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: