País. Nació. Estat.

Aquest trimestre tocarà parlar de bilingüisme i diglòssia als alumnes de 3r de secundària. Una colla d’anys, ja, explicant els mateixos conceptes una vegada i una altra. Suposo que començarem, com sempre, escatint els conceptes de país, nació i estat, perquè tractant-se de conceptes sociolingüístics, cal contextualitzar.

Com que estem en l’assignatura de llengua, naturalment ens remetrem, en primera instància, al diccionari. I aquí ja ens hi haurem d’entretenir una bona estona. És curiós que els diccionaris no acabin de posar-se del tot d’acord en certes definicions, i és més curiós encara de constatar que les diferències en la definició d’aquests conceptes són més marcades si els diccionaris corresponen a idiomes diferents. Si no ho heu fet abans, val la pena d’aturar-s’hi, creieu-me. Agafem-ne, posant per cas, un de català, el d’Enciclopèdia Catalana, i un de castellà, el de la RAE. Per fer-ho més lleuger, m’entretinc a espigolar, de cada entrada, les accepcions que fan referència a nocions estrictament territorials o polítiques (enllaço les entrades als articles originals per si voleu contrastar-ho):

país
m 1 1 Unitat fisiogràfica o paisatgística. La Cerdanya és un país muntanyós. 2 Contrada, terra. Un país de bolets. 2 Territori propi d’una ètnia determinada. El País Basc, el País de Gal·les, els Països Catalans. 3 Territori i població d’un estat independent.

país
1. m. Nación, región, provincia o territorio.

nació
[s. XIV; del ll. natio, -ōnis ‘naixement; raça; nació’, der. de natus, -a, -um, participi de nasci ‘néixer’]
f DR/POLÍT 1 Comunitat d’individus als quals uns vincles determinats, però diversificables, bàsicament culturals i d’estructura econòmica, amb una història comuna, donen una fesomia pròpia, diferenciada i diferenciadora i una voluntat d’organització i projecció autònoma que, al límit, els porta a voler-se dotar d’institucions polítiques pròpies fins a constituir-se en estat. 2 Organització política d’una comunitat amb identitat nacional.

nación
(Del lat. natĭo, -ōnis)
1. f. Conjunto de los habitantes de un país regido por el mismo gobierno. 2. f. Territorio de ese país. 3. f. Conjunto de personas de un mismo origen y que generalmente hablan un mismo idioma y tienen una tradición común. […] de nación. loc. adj. U. para dar a entender el origen de alguien, o de dónde es natural.

estat
4 1 POLÍT Formació social històrica, organitzada com a unitat política amb característiques pròpies. 2 POLÍT Aparell administratiu de la comunitat política estatal. 3 HIST Cadascun dels territoris sotmesos a la jurisdicció d’un sobirà o d’un senyor jurisdiccional. Els estats del duc de Gandia. 4 cop d’estat POLÍT Violació deliberada de les normes constitucionals per detenir el poder. […] 6 estat patrimonial POLÍT Estat en què la sobirania no procedeix de l’organització nacional, sinó de la persona física del sobirà, limitat només per les lleis morals i religioses. 7 estat policia POLÍT Estat que reconeix els drets civils dels individus però els nega els drets polítics. 8 raons d’estat POLÍT Consideracions mitjançant les quals un govern col·loca l’interès de l’estat pel damunt dels principis ordinàriament admesos.

estado
[…] 5. m. Conjunto de los órganos de gobierno de un país soberano. 6. m. En el régimen federal, porción de territorio cuyos habitantes se rigen por leyes propias, aunque estén sometidos en ciertos asuntos a las decisiones de un gobierno común. […] estado asociado. 1. m. El que, con autonomía, participa en las estructuras de gobierno de otro país. estado federal. 1. m. El compuesto por estados particulares, cuyos poderes regionales gozan de autonomía e incluso de soberanía para su vida interior.

Hem de creure que els filòlegs que fixen les entrades dels diccionaris es regeixen per criteris estrictament científics, i doncs estrictament objectius. Com és que partint d’una mateixa realitat es poden arribar a obtenir resultats tan diferents, si no en el contingut, en el matís, en l’exemplificació i en l’extensió de la definició? Un país, una nació i un estat haurien de ser una mateixa cosa siguis on siguis i parlis l’idioma que parlis, oi?

Jugant a empescar-me possibles respostes a aquesta paradoxa, em ve al cap allò que sovint intento de fer entendre als alumnes més grans: el geni de la llengua, una mena d’entitat que atorga sentit al món, que el configura a través de les paraules, no a partir de la capacitat innata del llenguatge –bàsica–, sinó a partir de la combinació física de sons que dóna forma… no una, milers de formes diferents als idiomes. Formes –sons, síl·labes, paraules, frases– que constitueixen l’acabat del procés comunicatiu, el pas definitiu de l’abstracció al mateix pla on són i existeixen les coses que s’hi expressen.

Però aquí no es tracta de jugar a debatre sobre les diferències entre el que experimenta un catalanoparlant quan parla d’una taula i el que té al cap un castellanoparlant quan diu mesa. Jo vull que els meus alumnes entenguin què és un país, què és una nació i què és un estat abans d’entrar en subtileses sociolingüístiques tan extremadament refinades com la del bilingüisme diglòssic, aquest extraordinari oximoron eufemístic amb què els experts etiqueten la nostra realitat.

I mira que fa anys que la predico, la lliçó, però no quedo mai satisfet del tot: ho encari com ho encari, sempre ensopego amb alguna miradeta escèptica, sorneguera o fins i tot aïrada d’algun alumne que no veu gens clar l’article que venc. Article? Venc? Si jo no vull vendre res! Que estic fent una classe de llengua! Que només explico (o ho intento) significats, fets, dades comprovables, estadístiques! Però, és clar, com que sóc llicenciat en filologia catalana i vaig estudiar a l’Autònoma allà als vuitantes, i ja se sap que els d’aquella fornada vam sortir tots més independentistes que els queixals de la Moreneta… Encara recordo el sogre preguntant-me què s’hi coïa, de Terra Lliure, a la facultat.

Com ho enfoco? Reviso les definicions d’un diccionari i de l’altre i m’endinso en el camp de mines conceptuals. Puc dir-los, per exemple, que vivim en un país on hi ha una llengua pròpia, la qual comparteix espais socials amb una altra llengua, pròpia d’un país veí el qual, juntament amb el nostre i amb uns quants països més que també tenen llengua pròpia, ja fa temps que conforma un estat que ha resultat de la suma de diverses realitats nacionals… Puc provar de fer entendre que nació i país són conceptes supraestatals (o infra, que no ho tinc clar), que, tal com sembla indicar la RAE, són sinònims, i que, relacionats com estan amb nocions ètniques i idiomàtiques i tradicionals (també segons la RAE), semblen ajustar-se més a la idea (idea?; una idea, som?) de Catalunya que no pas a la d’Espanya; ja posats, puc deixar anar allò tan impactant del gresol de cultures que ja se sap que és l’estat espanyol, i després puc adduir, atenent sempre els diccionaris, que el català és un idioma tan espanyol com el galaicoportuguès, l’euskera, l’aranès o el bable… o el castellà mateix.

Ja puc tirar pel cap que vulgui. Alguns alumnes són molt de la ceba, uns altres són més del ceballot, uns quants de l’ajoporro i un munt, del McDonald’s. Vull dir que un hom intenta inculcar-los una mica de sentit comú, d’ensenyar-los la manera d’esquivar els tics tendenciosos i el politiqueig descarat que es fa amb qüestions de país i de nació, quan la ciència filològica deixa ben clar que la política no hi té res a veure, amb nacions i països. Si ens limitéssim a respectar el just valor de les paraules pel que són i pel que volen dir, no pel que volem forçar-les a dir… Però el sentit comú ja el porten instal·lat de sèrie, com l’airbag (o bossa d’aire) i el software (o programari). El seu sentit comú. Estic esgotat de tant posar cursives, carall. Deixem-ho aquí, perquè hi ha ben poc a fer, que ja se sap que alguns sentits comuns són més comuns que els altres.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: