2.0

Professor. Sí, alumne, digues. L’ordinador no funciona bé, no em deixa enviar la imatge al fons de la pàgina. De debò que no et deixa? No, profe. Mol bé, alu, doncs per a demostrar-li que ell no és ningú per no deixar-te enviar una imatge al fons de la pàgina, ai ves, i doncs què s’ha pensat aquesta maquinota, procediràs a seguir amb atenció totes les meves indicacions. Prem ctl+alt+f10 tres vegades seguides, deixa un espai de quatre segons, després dues vegades seguides, deu segons més, després cinc vegades a intervals d’un segon i mig cadascuna. Això és per marejar l’ordinador i deixar-lo despistat i desprevingut.  Ara que el tenim endormiscat, amb moviments ràpids i precisos, abaixa la tapa amb una mà i tot seguit arrenca-li la bateria amb l’altra. No vacil·lis. No el deixis reaccionar. Així mateix. Deixa la mà sobre la tapa uns vint segons més, per si de cas. Si no notes cap vibració, cap moviment estrany, enretira la mà suaaaument. Molt bé, ara agafa els cables del carregador, fes-hi cinc voltes al voltant de l’ordinador i remata-ho amb un bon nus. Home, sí, el nus pla que us van ensenyar en el curset de vela aniria bé, però a mi em sembla que el de ballestrinca és més segur. Tu mateix. Ara agafa la màquina ben fort amb un braç,  amb l’altra mà amarra la bateria, i anem cap al taller de tecnologia.

Tanca la porta, que farem soroll i aquí al costat fan examen. Posa l’ordinador sobre la taula de treball. La bateria al costat, sí. No els acostis massa, que encara tindrem una sorpresa, aquests trastos no saps mai amb quina una et poden sortir. Té, agafa aquest martell. Sense por, home. Sí, ja sé que no ens hem posat la bata, però no pateixis, que això no és embrutidor. A més, ens posarem les ulleres de seguretat, què et penses, aquí complim sempre totes les normes de seguretat. Va, fot-li. Sí, és clar, primer a la bateria, la font d’alimentació és el primer que s’ha de desactivar. Fort, home, sense por! Aaaixí, molt bé. Ara, l’ordinador. Que et sap greu? Per què, pels cent cinquanta que s’hi han deixat els teus pares? I els tres-cents que afluixaran per al viatge de final del curs, què, aquests també et saben greu? ‘Colta, marrec, qui és, el profe, aquí? Qui és el pedagog? Doncs això. Tomba’l, va, tres cops secs i ben donats aquí a sota, que és on deu haver-hi la CPU… Sí, home, sí, que us ho vaig ensenyar l’any passat… És que no us recordeu de res, d’un any per l’altre, eh? Marededéusenyor… Va, som-hi. Un. Dos. Tres. Bé, bé, a veure… Fot-n’hi un altre, va, que sembla que encara… Així mateix, ben fet. Ara recull els trossos (deixa-ho ben net, eh?, que després les senyores de la neteja em renyen a mi), obre la finestra i engega’ls daltabaix. Sense por, home, que és un celobert i no hi passa ningú, per sota. Apa, llestos. Ara treu-te les ulleres i ves a agafar la jaqueta, que fa fresca. On anem? Tu diràs, al passeig de la devesa. Va, que t’espero a baix. Si tot sortint veus el dospuntzero amagat per algun racó, me l’agafes, me l’estaborneixes, el portes al vàter, l’entafores en una tassa i estires la cadena, però amb el botó de baix consum, per favor, que si no ens trauran la subvenció per al curs vinent.

Apa, ja hi som. Agafa aquest pal i m’escrius a terra una reflexió (poètica, si pot ser) sobre el perquè de la caiguda d’una fulla en ple inici de la primavera. D’imatge de fons, m’hi dibuixes una oreneta xisclaire, una arc de sant Martí o una lluna ennuvolada. Extensió: lliure. Intensitat: màxima.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: