Futur

Quina ceba que li agafa a tothom de dir que l’educació és el futur. Que no, carall, que no ho tenim ben entès. Que l’educació hauria de ser el present. Que l’educació l’estem perdent perquè no estem pel que tenim ara, perquè només pensem en el que volem tenir demà. I juguem a fer creure a la pobra mainada que s’han de guanyar un bon futur. Recompenses diferides, la humanitat perpetuant-se en el mateix error una, cent, deu mil vegades. ARA, refotre, és pel que són ARA, que hem de treballar. El futur se l’hauran de construir ells solets i elles soletes, però amb aquesta misèria de fonaments que els estem donant, no sé pas si l’edifici aguantarà gaire. Pobriques meues, pobrics meus…