Febre

la nit cavalca lenta en el seu pit
i mou onades lleus
entre murmuris d’angoixa espessa
que li llegeixen el dedins del dia que ha vençut
a cada bleix
un deix
de tristor a mig mastegar

al dellà del passadís dorm la febrada el gran
i el petit somia un paradís qualsevol
lliure com és
de construir-se mons a mida
amb paper
pintura
i vida a dolls
i amagar-los en tres plecs que s’encabeixin
a la bossa del berenar

puntual
a la una i deu
sorolladissa de camió i contenidors
el grill elèctric de la marxa enrere
i el terrabastall final de motor que s’allunya
en un fadeout urgent
música interrogant de tramuntana
acompanya el repic frenètic
dels plats porucs aparedats al pati del costat
sonsònia d’insomni hiperbòlic d’un veí
miols sexuats de gats furients
estols de bruixes folles
en forma de gavina
esqueixen les esquerdes d’un parrac de silenci

a dins
una taca d’humitat aplega llunes al sostre
i es desdibuixa dins de l’ombra que perfila
coronant la calaixera
un munt de roba
que caldrà plegar planxar i desar als calaixos
un dia d’aquests

una música prima de flaires del sopar
es passeja per l’estança
i humanitza més encara la bravada
de suor llàgrima i bava
que retenen els coixins

son adolorida escrivint-se
cames avall
i supurant arrels com ungles
que es claven a l’angúnia
d’un desert de llençols enrogallats
i mantenen presonera l’àncora del cos mentre
llisca i vagareja
anàrquica
la idea

 

febre

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: