engrunes

amb el tuf i la condemna
de l’anisometria
amb un aire insatisfet
de mel melangiosa
m’avanço a la pluja
i canto gotes enceses
del terror de no dir re
si em constrenyen els límits
de la paraula
dolls prenyats de logorràgia
contra el silenci que m’imposo
ara que es fa nit
i esbufega el terror simple
de no haver arribat a temps de seure
a taula i llescar el pa
de la indiferència
per combregar tu i jo
abans no ens hegui la vellesa
i aquests dits diguin sarments
adolorits

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: