espasme

Som l’instant d’una absència
Ponç Pons. “Cabana amb tords”

l’ocell neguit s’envola
dibuixa el buit afany
aterrit inconscient
sap només la mancança
de tot aquest cel innominat
sense rostre
sadoll de tot aquest ningú

no és el goig en la vivor de l’ala
és l’espasme frenètic
que pretén negar la mort

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: