dolor

Sento el punyal a l’esquena
I l’odi a la butxaca.
Josep-Ramon Bach. “Presagis”

el dolor s’eleva
fins al llindar de la insensibilitat
fins a confondre’s amb aquest
embull espinós
que obstrueix
el pit
les venes
tota esperança de batec i escalf

ja ho he dit
tot és por
i no vull més gris que el meu
i el suc que espremo de la pena
que es diu odi sord i absurd
sense sentit
ni possibilitat de canvi

la llengua del temps
ens va esmolant i ens redueix
a la misèria immutable
que sempre hem volgut
amagada

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: