Monthly Archives: Mai 2017

Rel

 

Els set poemaris que donen forma a Rel han nascut de set accessos de febre relligats per llargues llenques de temps buit. Quatre, cinc nits malaltes. Silenci. Una vintena més de nits. I de nou, silenci. Quan ve el vers, tot és nit al voltant. I entremig, silencis llargs, anguniosos. De vegades la imatge ha buscat el poema, de vegades ha estat el vers que m’ha empès a percaçar-la, però sempre, a través dels ulls, la imatge m’ha llegit per dins. De vegades ha nascut i ha mort al cap sense l’esperança de garfir el mot just. I quin fred, llavors, quina nostàlgia espessa, fonda.

He cercat el paisatge deslliurat del pes de l’home. Cap ull que repensi l’arquitectura anàrquica de llums i ombres. Llengües d’aigua pentinant el silenci de la platja. El sostremort de flama i núvol d’una albada sense nom. Malsons vegetals. Canyars abatuts i romegueres mudes de gebre, mudes com la tortura del brancam nu de fulla. Rostres, històries dibuixades a la roca, a l’escorça, a l’estrip cru d’una soca, entotsolada al marge del viarany.

Tots els versos de la desolació interior.


%d bloggers like this: