Rel

 

Els set poemaris que donen forma a Rel han nascut de set accessos de febre relligats per llargues llenques de temps buit. Quatre, cinc nits malaltes. Silenci. Una vintena més de nits. I de nou, silenci. Quan ve el vers, tot és nit al voltant. I entremig, silencis llargs, anguniosos. De vegades la imatge ha buscat el poema, de vegades ha estat el vers que m’ha empès a percaçar-la, però sempre, a través dels ulls, la imatge m’ha llegit per dins. De vegades ha nascut i ha mort al cap sense l’esperança de garfir el mot just. I quin fred, llavors, quina nostàlgia espessa, fonda.

He cercat el paisatge deslliurat del pes de l’home. Cap ull que repensi l’arquitectura anàrquica de llums i ombres. Llengües d’aigua pentinant el silenci de la platja. El sostremort de flama i núvol d’una albada sense nom. Malsons vegetals. Canyars abatuts i romegueres mudes de gebre, mudes com la tortura del brancam nu de fulla. Rostres, històries dibuixades a la roca, a l’escorça, a l’estrip cru d’una soca, entotsolada al marge del viarany.

Tots els versos de la desolació interior.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: