Un dia

Finalment hi hagué un dia

Finestres baixes

Tornes cap a casa enlluernat pel sol del capvespre, que fuig de les ombres. Passes per davant de les façanes anònimes de tota la vida. Estranger a casa teva.

Aquest mal vent que no et deixa

Enfiles la costa de l’espadat que mira a nord, amb l’esbufec sostingut amenaçant d’arrabassar-te els narius, filtrant-se amb violència febril fins a l’últim fons dels teus pulmons. Com el metall d’una cullera que esgratinya als teus dedins i busca d’escurar-te tots els secrets.

Cortesia

Perdoni? Sí, a vostè, sí, disculpi. Si no és molèstia, podria treure’m aquesta política repressiva de sobre el coll?

Roig

Línia vermella amb àmplia experiència en el sector de les quasimetàfores sociopolítiques s’ofereix per a qualsevol feina que doni sentit a la seva existència.