Category Archives: impressions

amor

Love is a shadow
How you lie and cry after it
Sylvia Plath. “Barren woman”

mentir la pell i el pèl i tots els fluids
i ser només en la ment
per no saber-se objecte
d’un atzar cru i innominat
que agença tot de fúries germinals
a l’ordre únic del procés de la vida

Anuncis

accident

versos imbècils
en llibertat provisional
el sagnant debat
entre la síl·laba i el silenci
extorquit per l’ombra
escombro els intersticis
esborro l’accident del meu nom
i les fites de tots els aniversaris
que no m’entengui l’àngel
que el diable m’ignori

enyorada solitud estimada


mirall

Pot ser que jo t’importi, nit?
Óssip Mandelstam (trad. Jaume Creus). “La conquilla”

cessen les deixes de sang del crepuscle
em dic molts noms tots cosits d’ombra
enfonso el rostre al pit de l’home
i furgo amb dents d’estrelles mortes
i xuclo amb avidesa el moll de l’ànima
la meva amant obscura
malson d’aigües pregones
dea negra
mirall del meu delit


lluna

The moon lays a hand on my forehead
Blank-faced and mum as a nurse
Sylvia Plath. “Barren woman”

i la llum sap les ferides
de l’ombra
que retalla una por viva
de matisos i cançons melangioses

i la llum no sap plorar
els racons ocults del bes
i el mossec i l’esgarip de la febre
i vol de nou xuclar la sang del vespre
i l’escup sobre la lluna
per prenyar-la

però la lluna s’esllangueix i menstrua
sobre la terra fosca
eixorquia del blanc
roda del no-res etern
i arrossega el seu desdeny
astorada
feixuga
seca com l’ossada dels meus dies


espina

—i al cor de dret m’apunta,
havent fet mitja volta, una sageta
Òssip Mandelstam (trad. Jaume Creus)

tot el dolor
que em serà retornat

revessa espina estimada
ferida tendra que no cessa
aquest odi silent i sense objecte
que em davalla fins
al niu pregon d’una infantesa
crua
sagnosa de tan pura

ni el llamp ni la guspira
ni estels ni raigs de sol
no m’abelleixen tant
com aquesta heurera negra
que ara espurna a les parets del meu reclòs


nus

Blanc sobre blau, els núvols, pel cel d’aquests matins,
passen sense l’angúnia de cap ànima a dins
Màrius Torres. “Els núvols”

nua
l’angoixa
que respira nua
la veu que sap el silenci nus
els meus ulls buits de cel
i buits de llum
ara que saben el cel i la llum
sense voler-los nus
els peus que arrelen i es fan
carn de terra amarga nua
la desídia del cos que es vol sal
a la pluja que nua
el fang


corriola

Has badat els ulls —i veig viure el que m’és fosc
Paul Celan (trad. Arnau Pons). “De fosc en fosc”

quina estranya alquímia
de paraules no dites
de desigs davallant l’espiral del mai
de besos mutilats
i el cauteri de l’absència
que fa crosta en els teus ulls

hi ha un pou fondo i l’espetec
del poal al capdavall d’aquest silenci
on t’amagues
no redimirà l’aigua tèrbola
l’amargor tan negra i densa
el cavall enrampat de la rancúnia
el sollament de la llum
en el crit pregon


%d bloggers like this: