disfressa

les fortors recloses en racons del cos oblidats
l’espessor del fluix apegalós
l’àcida salabror de la pell
l’amargor residual de la bilis
la rotija agressiva

l’agut coragre incandescent
arrapat al ganyot
amb urpes i dents de ferotge
autoconsciència

pàgina

una pàgina una altra
pàgina buida de paraula
que cal enllefiscar
per sentir que l’empremta
ha estat tinguda en compte
i el pas pel món
ha construït la tènue
cabana de sentit
on refugiar-se

incendi

incendi malgrat aquesta olor d’ombra
que dibuixen els núvols
a cada pensament