Category Archives: Històries Petites

La cabana

A través de l’Editorial Gregal vaig poder contactar, aquest estiu, amb en Xavier Cortadellas, director de la Revista de Girona, el qual em va fer l’honor d’encarregar-me una col·laboració per al número 281 (novembre-desembre de 2013): un relat curt, amb l’únic condicionant de fer-hi alguna mena de referència a la neu. No vaig poder evitar de sentir-me transportat, per uns segons, a les aules dels Hermanos de Palamós, quan ens encarregaven redaccions (en castellà, desdeluegu) amb aquest caire anecdòtic o ambiental o estacional, per tenir-nos entretinguts o per lluir-nos als concursos de la Coca-cola dels pebrots. Continua llegint


Rei

Sóc un rei trist. Aquí, assegut al meu tron, em veig caure a trossos, en una mena de decadència simbiòtica amb el meu regne. Un regne de paper, de paper ple de frases pomposes i buides, de paper adornat amb sanefes de propòsits i despropòsits Continua llegint


Fil

Cap de setmana llarg. Porto els nens a sopar fora. Fa temps que no hi anem. Triem el nostre restaurant preferit. Hi arribem cap a un quart de nou i el cambrer ens demana si volem la nostra taula. Una taula que a mi mai no m’ha acabat d’agradar perquè queda massa a la vora de la porta i de vegades hi passa un xic de corrent d’aire. Continua llegint


2.0

Professor. Sí, alumne, digues. L’ordinador no funciona bé, no em deixa enviar la imatge al fons de la pàgina. De debò que no et deixa? No, profe. Mol bé, alu, doncs per a demostrar-li que ell no és ningú per no deixar-te enviar una imatge al fons de la pàgina, ai ves, i doncs què s’ha pensat aquesta maquinota, procediràs a seguir amb atenció totes les meves indicacions. Continua llegint


Hemocions

Sóc molt, molt afortunada. M’he plantat aquest somriure al rostre i no puc deixar el rictus ni un segon. Gairebé em sap greu de ser tan feliç, perquè al meu voltant hi ha molt mal karma: cares llargues, estrès, atrafegament… Continua llegint


Fibra

Finalment he decidit de connectar-me a la xarxa de fibra òptica. I ja torno a ser l’heroi de la dona i del nano. Mira que feia temps que m’ho demanaven, pobreta, pobret, però només jo sé les martingales que hem de fer per arribar a final de mes, i la quota mensual no és pas d’aquelles de per broma. Continua llegint


Nens

God is a concept by which we measure our pain
I’ll say it again

 John Lennon

El cotxe perd. Una taca d’oli al terra del pàrquing.

Un. Cada vuit segons.

Engegar els llums (fa vespre). Una làmpada fosa. Carretera i pluja. Els pneumàtics del darrere s’haurien de canviar. Continua llegint


Desert

Una corona de lletra hipnòtica em crida des de l’altre costat de la pluja. Em demana que em deixi prenyar de fantasmes vagues, esborrifats, rars, imprecisos, desdibuixats. Continua llegint


Díctics

En veu alta, perquè ho sentís tothom, et vaig dir que les paraules són envasos buits, on cadascú hi posa allò que més li plau. Però així i tot, mig d’amagat, vaig acabar fent-me la pell i la vida de paraules.

Continua llegint


Ocell

Per a la Mercè

Agost roent. Garbell espès de xafogor. Sorties a la terrassa desitjant un mossec d’aire. Un pardal que tot just havia tret la ploma va caure del ràfec de la teulada. Si no el recollies quedaria completament rostit en poques hores. La bestiola, en veure’t acostar, emprengué una dansa desmanyotada d’una punta a l’altra de la terrassa, intentant guanyar l’alçada suficient per saltar la barana de pedra. Continua llegint


Bi

Ara que l’hermanu està a la pissarra podré aprofitar per escriure’n un parell més. Sort que la llibreteta és petita i es pot portar a la motxilla, ben amagada entre els llibres. Les altres dues que vaig comprar no van ni poder arribar a l’habitació. La mare, quan em va veure entrar amb la primera, ja em va preguntar d’on l’havia treta, que si era per a l’escola, i que per a l’escola no podia pas ser perquè quan s’havia de comprar material nou els hermanus sempre avisaven amb una nota a l’agenda, i que ella a l’agenda no havia vist pas res de llibretes noves. Continua llegint


%d bloggers like this: