fang

Creure’s part d’un pla diví,
disfressar de cops al pit
la feridora immodèstia,
l’absurd en el nom d’un núvol
enterrossat, tel de boira
gràvida del fang dels segles.

son

Llet de son inquieta.
L’angoixada blancor
del mirall dessagnat.
Cru rovell de les venes.

dins

He estat a dins, a l’altra
banda de mi mateix.
I era un sol punt de llum
violenta, sobtada.

Carbonet

Tots els colors dormint en un clarobscur dibuixat amb traç febrós.

Un tastet de Monstre…

«Els monstres no sempre viuen en boscos freds i foscos, ni en torres enrunades de castells abandonats, ni en coves fondes i humides, ni als armaris de minyons desemparats. Hi ha monstres que viuen amagats a dins del pit de les persones, aquí, just aquí al mig, on el pit fa aquest clotet que, si el pitges una mica fort, fa mal.

Amors impossibles

Un dia em vas dir: “Vostès sempre es defensen els uns als altres i mai no reconeixen que s’equivoquen, ni saben disculpar-se.” Tens raó. Em sap greu. Deixa’m que hi posi esmena.

Perdona’m si no he sabut fer-te veure que bona part del que t’ensenyo és important perquè és inútil.

?

Anar fins al Parc del Migdia pel camí més llarg i tornar. Tres cigarretes. Tots els semàfors en verd. N’estic fins al capdamunt.

Comencem?