Category Archives: Coses de mal classificar

verb

diré la veritat
que sento les paraules com embastes de fil negre
que els versos són menjança de rovell del pensament
que l’ala és un instant amanyogat a les llambordes
que enfilen els carrers totes les ombres
que és vella la tristor i que fa molts anys
que no sé dir un cant de triomf
ni fondre amb els incendis de la veu els atzucacs del buit culpable

titellaire cínic de somriures falsos
només escric la pèrdua
foragito els germans i els amics
em presento al cenacle dels utòpics
i els escupo aquest gargall escèptic a la cara

tant de plor
tanta tragèdia impersonal
.                                               sense rostre

estic cansat
i tinc el cap i el cor podrits de fel
i ja només soc ventre

però parlo
.                    tanmateix
.                                       no puc callar
condemna insidiosa del verb
el verb
el verb que és
.                          ara ho veig
la carn mateixa del somni
carn mastegada ruminada
sucs malpaïts reptant ocults
dones prenys
.                         també tot ventre          i bandera
tolls de mots que se’ls congrien al dedins
tindran llum i voldran nord quan naixeran
tots els noms seran futurs
el capvespre infantarà matins inversemblants
l’ull esbatanat del pou vomitarà
murmuris d’aigua revoltada
que només sabrà l’ascens i la victòria
i dirà la veritat

Anuncis

paraula

paraula

cant

veu escrita

esqueixa’m els braços obre’m
l’entranya fosca
i no em deixis a recer de la rancúnia


fang

Creure’s part d’un pla diví,
disfressar de cops al pit
la feridora immodèstia,
l’absurd en el nom d’un núvol
enterrossat, tel de boira
gràvida del fang dels segles.


son

Llet de son inquieta.
L’angoixada blancor
del mirall dessagnat.
Cru rovell de les venes.


dins

He estat a dins, a l’altra
banda de mi mateix.
I era un sol punt de llum
violenta, sobtada.


Carbonet

Tots els colors dormint en un clarobscur dibuixat amb traç febrós. Continua llegint


Un tastet de Monstre…

«Els monstres no sempre viuen en boscos freds i foscos, ni en torres enrunades de castells abandonats, ni en coves fondes i humides, ni als armaris de minyons desemparats. Hi ha monstres que viuen amagats a dins del pit de les persones, aquí, just aquí al mig, on el pit fa aquest clotet que, si el pitges una mica fort, fa mal. Continua llegint


%d bloggers like this: