ofec

adorada
ataràxia et saludo
t’abraço fins que el calfred
inocula negre oblit
al moll de l’os de les hores

vivim amb la por i la malfiança
respirant a dins i el cap s’ofega

de no saber si el cor és viu


despullat

filla de l’ombra de la lluna
l’incendi del teu cos m’aïlla

aquesta nuesa que et tinc
ningú no la sap i la pena
per cales pregones de glaç
boscades de nit i d’albada
la pena
············dic
·················es fon s’entolla i
xopa les clivelles del dia


0

la solitud angoixosa
del darrer glaçó del got
la tristor rància del prostíbul
on folla l’animal sense gènere
l’orgasme de les llàgrimes
·········································nega
el rostre

deixaré de fer el llit per aturar
el temps
··············soc
el somni cansat de l’edat
permanentment emprenyat
enquistat a la intersecció
de totes les converses
el cínic simi
···················el fill de puta

ho deixo perdre tot
i em vesteixo d’indiferència


cendra

la teva ànima és el record
que els altres guardaran de tu
a l’ombra del teu núvol de cendra


verb

diré la veritat
que sento les paraules com embastes de fil negre
que els versos són menjança de rovell del pensament
que l’ala és un instant amanyogat a les llambordes
que enfilen els carrers totes les ombres
que és vella la tristor i que fa molts anys
que no sé dir un cant de triomf
ni fondre amb els incendis de la veu els atzucacs del buit culpable

titellaire cínic de somriures falsos
només escric la pèrdua
foragito els germans i els amics
em presento al cenacle dels utòpics
i els escupo aquest gargall escèptic a la cara

tant de plor
tanta tragèdia impersonal
.                                               sense rostre

estic cansat
i tinc el cap i el cor podrits de fel
i ja només soc ventre

però parlo
.                    tanmateix
.                                       no puc callar
condemna insidiosa del verb
el verb
el verb que és
.                          ara ho veig
la carn mateixa del somni
carn mastegada ruminada
sucs malpaïts reptant ocults
dones prenys
.                         també tot ventre          i bandera
tolls de mots que se’ls congrien al dedins
tindran llum i voldran nord quan naixeran
tots els noms seran futurs
el capvespre infantarà matins inversemblants
l’ull esbatanat del pou vomitarà
murmuris d’aigua revoltada
que només sabrà l’ascens i la victòria
i dirà la veritat


paraula

paraula

cant

veu escrita

esqueixa’m els braços obre’m
l’entranya fosca
i no em deixis a recer de la rancúnia


amor

Love is a shadow
How you lie and cry after it
Sylvia Plath. “Barren woman”

mentir la pell i el pèl i tots els fluids
i ser només en la ment
per no saber-se objecte
d’un atzar cru i innominat
que agença tot de fúries germinals
a l’ordre únic del procés de la vida


%d bloggers like this: