Sang

La bèstia emmudida
que s’abalteix al meu dedins
haurà de revoltar-se, un dia,
i ensenyorir-se d’aquest feu

Núvols

 

Urpo amb les ungles dels ulls
les parets del celobert,
els maons nus de memòria
que m’encerclen, i abalteixen
aquest pur desig de néixer
a una altra realitat.

Carn

La percaça del vers
per tots els racons impensats
d’un món malvestit
amb farbalans de mots

Golfes

He volgut fugir uns instants
de l’angúnia dels llençols,
dels respirs afeixugats dels nens i d’ella,
m’he enfilat a l’escriptori,
cap i cor ben buits dels versos
que fa dies que no em parlen.

Pallasso

Tramuta in lazzi lo spasmo ed il pianto
in una smorfia il singhiozzo e’l dolor…
Ruggiero Leoncavallo

.

Que té un regust amarg, aquesta riallada,
i envia gola avall glopades d’un silenci
desespinat, amable, suau, conhortador.

crit

Llevaré aquestes crostes d’insomne tristesa
que em neixen al cap, invisibles

silenci

Una mala tramuntana
va deixar-me el cel desert

bandera

aquest és un poema estripat
que penja d’un pensament
massa volander

Vers

Et diuen que és pervers
escriure poesia
torçant els versos vers
la masturbació
de l’autoepifania.