Sang

La bèstia emmudida
que s’abalteix al meu dedins
haurà de revoltar-se, un dia,
i ensenyorir-se d’aquest feu

Núvols

 

Urpo amb les ungles dels ulls
les parets del celobert,
els maons nus de memòria
que m’encerclen, i abalteixen
aquest pur desig de néixer
a una altra realitat.

Carn

La percaça del vers
per tots els racons impensats
d’un món malvestit
amb farbalans de mots

bandera

aquest és un poema estripat
que penja d’un pensament
massa volander

Vers

Et diuen que és pervers
escriure poesia
torçant els versos vers
la masturbació
de l’autoepifania.

Respir

Com cada matinada, em fico al llit
malalt del que voldria dir i no puc
o no sabré com dir.