Porta

Els qui caminem sovint
—d’amagat dels ulls estranys—
per feixucs viaranys d’ombra
sabem què val el tresor
del somriure que convida
a besar amb el front la llinda
de la llum de cada dia.

 

Escala de grisos

Si podem esquitllar espurnes de llum
en els intersticis de l’ombra, el pas
per la vida —aquest volgut accident—
deixarà un rastre de grisor planera.

Núvols

 

Urpo amb les ungles dels ulls
les parets del celobert,
els maons nus de memòria
que m’encerclen, i abalteixen
aquest pur desig de néixer
a una altra realitat.

Vers

Et diuen que és pervers
escriure poesia
torçant els versos vers
la masturbació
de l’autoepifania.