Palamós

Sortir a la terrassa de casa a fer l’última cigarreta, veure passar un estol de gavines (blanc tibant retallat sobre negre) i sentir el refrec de les seves ales contra un oreig suau.

Viatge

Quin llarg camí d’angoixa i de silencis.

MIQUEL MARTÍ I POL

No hi ha res més a fer; i ja basta.

La resta és literatura.

PERE QUART

—Però què és, el que vols que et digui?

—Ja ho hauries de saber prou.

—Com vols que ho sàpiga, si no m’ho aclareixes?

—Mira, noi, si no surt de tu, deixem-ho córrer.

 

Fóra fora el forà…

Els meus fills, de 9 i 5 recent fets, miren la tele molt més del que jo voldria i molt menys que no volen ells. A la TDT disposen de tres canals infantils en una llengua forana i d’un canal en la seva llengua materna. Alguna de les seves sèries preferides és emesa, en horaris diferents, tant pel canal que emet en la materna com per algun dels que emeten en la llengua forana: a l’hora en què tenen permís per a la seva ració diària la passen en la llengua forana.

Ocell

Per a la Mercè

Agost roent. Garbell espès de xafogor. Sorties a la terrassa desitjant un mossec d’aire. Un pardal que tot just havia tret la ploma va caure del ràfec de la teulada. Si no el recollies quedaria completament rostit en poques hores. La bestiola, en veure’t acostar, emprengué una dansa desmanyotada d’una punta a l’altra de la terrassa, intentant guanyar l’alçada suficient per saltar la barana de pedra.

Bi

Ara que l’hermanu està a la pissarra podré aprofitar per escriure’n un parell més. Sort que la llibreteta és petita i es pot portar a la motxilla, ben amagada entre els llibres. Les altres dues que vaig comprar no van ni poder arribar a l’habitació. La mare, quan em va veure entrar amb la primera, ja em va preguntar d’on l’havia treta, que si era per a l’escola, i que per a l’escola no podia pas ser perquè quan s’havia de comprar material nou els hermanus sempre avisaven amb una nota a l’agenda, i que ella a l’agenda no havia vist pas res de llibretes noves.

Ritme

Ara fa uns anys em van demanar, per a una revista de pedagogia (una d’aquelles adreçades sobretot als qui treballen en les mateixes escoles que les publiquen), un article centrat en una unitat didàctica de l’àrea de llengua i literatura. Legitimat per la pràctica docent i poc més, vaig gosar de donar forma de consells orientatius per als col·legues a algunes estratègies didàctiques que em funcionaven prou bé a classe des de feia temps. La seva vigència (sóc poc donat a canviar allò que funciona!) m’anima a publicar-ho també aquí.

Verdaguer: la música de la llengua

Fa uns anys vaig assistir a una conferència sobre la poesia de Josep Carner. El professor conferenciant centrava la seva exposició en el primer llibre d’aquest poeta, Els fruits saborosos, i la il·lustrava recitant fragments diversos del llibre en qüestió. Tots els assistents –professors també, de fet– ens vam sentir sorpresos per l’especial manera que l’expert en Carner tenia de dir els versos, marcant amb gran exageració els accents, no pas els de les paraules, sinó els anomenats accents mètrics, és a dir, els que corresponen a un model de vers determinat. El model, en aquest cas, seguia un patró de ritme anomenat binari (síl·laba dèbil / síl·laba forta / dèbil / forta / dèbil…), i doncs els versos sonaven així: