Monthly Archives: Setembre 2016

negre

i l’accident total
de cada batec
és suc d’atzar i teranyina
i el neguit d’encavalcar
ombres i mans i dits
sobre el paper fins assolir
aquella qualitat de negre
que defineix el pou de la paraula


Un SOS i una victòria no tan petita

Ahir me’n va passar una d’aquelles que m’agrada d’explicar per aquests topants.
 
Fa dos dies vaig llegir el preciós article d’en Roc Casagran “El meu professor de literatura”, compartit per la Clara Soley (una de les ànimes del necessari manifest ‘SOS Literatura a l’ensenyament‘). Entre altres perles, en Casagran n’esquitllava una com aquesta: “El meu professor de literatura arribava a classe amb una bona pila de llibres sota el braç, els deixava damunt de la taula, i no en parlava en cap moment. I jo volia saber el secret de les lletres que amagaven.” No vaig voler resistir la temptació d’imitar l’exemple. Sí que, molt de tant en tant, se’m distreia algun llibre personal en el piló que porto a classe, però normalment, entre llibre de text, agenda, llibreta de notes, ordinador i deures corregits, no dono per a més, i confesso que mai no se m’havia acudit res de tan simple com portar sistemàticament un petit feix de llibres sota el braç, només per enllepolir els alumnes.
 
Així és que ahir vaig decidir de fer la provatura, i del piló de la tauleta de nit vaig rescatar Secreta dàlia, d’en Josep-Ramon Bach, La part visible, d’en Sebastià Alzamora, Refraccions, de n’Hilari De Cara, Un segon fora del dubte, de la Marta Pérez Sierra… i el que va ser escollit per una alumna meravellosament tafanera, aprofitant una meva distracció: Cel estàtic d’elevadors, de l’estimat Ricard Mirabete. Em giro de parlar amb una companya i veig l’alumna fullejant, sospesant, admirant la foto de coberta. Ja et tinc. És un llibre molt interessant. Un pèl difícil, però crec que t’agradarà. Si vols, te’l deixo, però tracta-me’l bé, eh? Un segon de certa incredulitat, i la victòria final: “Dilluns l’hi torno. Gràcies!”
 
I el somriure de reconciliació amb vint anys d’ofici que em va acompanyar, encara, al llit, amb un llibre menys sobre la tauleta.

ull

grops de carn fenen l’espai i els ulls meus
i l’ull tempestuós de baudelaire
que em fita i el peix estrany de l’angoixa
s’esquitlla grumolls avall per l’estora
del temps que em resta germà de la duna
d’un maig ignot i impossible de flor
caduca corrupta la mort de l’aire
podreix la indistinta finestra baixa
per on riu el mugró i el llavi bord
de besada indecisa i freda i orba


engrunes

amb el tuf i la condemna
de l’anisometria
amb un aire insatisfet
de mel melangiosa
m’avanço a la pluja
i canto gotes enceses
del terror de no dir re
si em constrenyen els límits
de la paraula
dolls prenyats de logorràgia
contra el silenci que m’imposo
ara que es fa nit
i esbufega el terror simple
de no haver arribat a temps de seure
a taula i llescar el pa
de la indiferència
per combregar tu i jo
abans no ens hegui la vellesa
i aquests dits diguin sarments
adolorits


%d bloggers like this: