Fum

Estenia els dits al núvol,
fals arquitecte elevant torres de fum.
I tot just ara nota com li fuges,
pes impossible fistonat amb farbalans
brodats entre denes de rosari
de quarts de set del vespre.
El desfici de saber-se el cos marcit
i buit per sempre,
només un què
volent jugar a ser qui
en el seu on.
Fa, lent, un arc, el braç estès,
i els emmena tots cap al teu abisme,
sabent que l’un o l’altre
hi escatirà el teu nom.
El ronc cru, eixut, precís
de la certesa del no-res
és un oreig suau de cap al tard
que li dibuixa els ossos.

Advertisements

2 responses to “Fum

  • Cesca

    El meu dia d’avui és un dia per llegir poesia tan bonica com aquesta. M’alegra tornar a trobar quelcom nou per llegir per aquí.
    Aprofito el comentari per demanar-te un favor personal. M’he proposat acabar un recull d’escrits que tinc per algun racó oblidat i que, com no podria ser d’altra manera, tornen a la memòria inesperadament en moments inoportuns. No crec que l’acabi, de fet perquè no té ni final ni finalitat. Però m’agradaria, almenys, tenir-lo corregit. Si més no una opinió decent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: