Vers

Et diuen que és pervers
escriure poesia
torçant els versos vers
la masturbació
de l’autoepifania.
Que sols tindràs perdó
de la intel·lectualalla
si poses morrió
al teu jo incontinent
i goses dir-li: “Calla!”.
Que cal salvar la gent
de l’ego i l’ostracisme
d’allò que no s’entén,
dels enfangats paranys
del clus retoricisme.
Car tots aquests enganys
on vaguen endebades
maldestres torsimanys
i emmelicats experts
en síl·labes ritmades
són meres collonades.

Mes si el senderi perds
per rimes cervelludes
i abstrusos mots reblerts
d’allò que no diràs,
les ànimes retudes
dels hostes del Parnàs
seient catedralici a
la destra d’Ausiàs
t’adobaran, servils,
amb diligent condícia.

Prosaires incivils,
llavors vindran els crítics
a fer-se els llepafils,
a rebaixar el teu pes
a cop d’articles cítrics.
I tu, amb posat ofès,
brandant ploma i ofici,
d’un vers, o dos, o tres,
faràs letal defensa
de l’ombra de l’indici
del deix de l’aparença
d’un aire de miratge
de fum, de llum, de res.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: