Despullats al llindar

Potser caldrà intentar-ho. Fer memòria
per tal de reprendre algun dels moments
que, tard o d’hora, hauran de donar
un aire revelador als nostres actes.
Quan el calfred de boira espessa i muda
de la nostra història ens trobi nus
i ens masegui l’espinada, llavors
sabrem que res no succeeix debades.
Cada petita cosa o paraula
o persona té una necessitat
gairebé malaltissa que assumim
la valentia insolent d’atorgar-los
el valor just que les farà existir.
Car res, res en absolut no pot ser
si no desitgem ferventment que sigui.
Però no direm en veu alta els mots.
Deixarem que se’ns fonguin en el pou
de la gola, de l’ànima o del cor.
O deixarem que la boira ens amari
fent, de l’ahir, la raó del demà?