silenci

Una mala tramuntana
va deixar-me el cel desert,
eixorc, pla, buit, enasprat
per sempre.
Llençol negre, llis, de nit m’hi dibuixo
estels i núvols retallats de lluna,
joguines mudes que fan més petit
el meu desemparat silenci interrogant.
I enmig d’aquest pur no dir res,
de tant en tant hi vénen les gavines
i em riuen el seu cant eixut, esquerdissat,
terrestre,
i em criden a l’orella
que no hi ha grans secrets.