silenci

Una mala tramuntana
va deixar-me el cel desert,
eixorc, pla, buit, enasprat
per sempre.
Llençol negre, llis, de nit m’hi dibuixo
estels i núvols retallats de lluna,
joguines mudes que fan més petit
el meu desemparat silenci interrogant.
I enmig d’aquest pur no dir res,
de tant en tant hi vénen les gavines
i em riuen el seu cant eixut, esquerdissat,
terrestre,
i em criden a l’orella
que no hi ha grans secrets.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: