Esquitx

El meu vers,
concatenació d’esputs de veu,
anàrquics a voltes, sovint impostats,
deixar-me endur,
neguit de dir,
buida
paraula
nua.

Esponja,
espera una sola gota
de sentit
que es filtri, lenta, al dedins,
i amoroseixi l’aspror encarcarada
de cada síl·laba adormida.

Que la pluja amari el porus del poema,
que xopi el vers, la síl·laba, l’accent,
que diguin, avui,
la tristor i el plor servats a dins,
la rialla incontenible d’una sola espurna,
el gust de mar de la pell,
la fonda tremolor de la carn,
l’ocell fugaç d’una glopada de desig.

La compulsió
del verb
com un esquitx de vida
sobre el paper.

 

dimecres

Advertisements

2 responses to “Esquitx

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: